Sens dubte es tracta d'un dels ports més durs i impressionants de Catalunya i de tota la Península, podent ser comparat amb els llacs de Covadonga per la dificultat que comporta la seva escalada. Des del municipi de Sant Celoni compartirem durant gairebé 4 kms la carretera de Santa Fe del Montseny, molt suportable i que ens permetrà anar prenent gradualment el ritme de mostra ascensió.

Passat La Font de Cal Guardia agafarem la carretera de l'esquerra que ens conduirà a un dels racons més atractius de la Serra i el Parc Natural del Montseny. En arribar a Mosqueroles gaudirem d'un lleuger descans que es repetirà tres quilòmetres més endavant, en entrar a la zona d'abundant ombra. La primera rampa a ressenyar , del 11% , l'afrontarem passada la Costa del Montseny i un quilòmetre més tard tenim ja la primera font sota l'ombra dels pins, tot i que és preferible esperar a la coneguda Font Martina per aturar-nos a beure del líquid element. Des d'aquest punt l'asfalt es fa més rugós i poc després apareixen noves rampes , alguna del 15%, que s'aniran alternant amb successives corbes de ferradura , fins que en un nou descans els pins aniran donant pas als faigs.

Fins al Mirador dels Guaitadores la duresa disminueix, el que haurem d'aprofitar per mentalitzar davant els 6 quilòmetres finals, veritablement durs, segons deixem a la nostra dreta la carretera que porta, també, a Santa Fe, en el mateix encreuament abordem la primera rampa al 10% i de seguida reiniciem la successió de ferradures, propera alguna al 13 %. novament els pins fan la seva aparició però les rampes no desapareixen , i és al Km 23 quan podrem començar , si encara podem , a distreure la nostra atenció admirant les magnífiques vistes que se'ns mostren, per coronar després d'una corba a mà dreta que dóna accés l'alt, la seva enorme antena i un impressionant panorama als nostres peus, fins on la vista abast. Si hem aconseguit el nostre objectiu , podrem gaudir de la dolça sensació d'haver dominat un port veritablement colossal.